CONSTRUÏM
EL NOSTRE RELAT
LA CAFETERÍA
Era a la vesprada, una vesprada d'octubre molt freda i airejada. Entre en la cafeteria on ell em va dir que m'esperaria, al entrar una olor de cafè acabat de moldre me va vindre de sobte.El local era agradable no hi havia molta gent. Em vaig seure prop de la porta perquè quan arribara no tinguera problema a trobar-me.
Havia quedat amb ell per a intercanviar uns llibres, parlar del que ens pareixien i també parlar de les nostres coses, era un bon amic de la infància ja havíem quedat en la mateixa cafeteria altres dies, al final de cada dia ens preníem un cafè després d'un llarg dia de treball, però aquest dia estava més nerviosa del normal. Erik, que així és com s'anomena, em va dir que m´havia de donar una notícia molt important. No em va donar més detalls, no em va dir de que es tractava, -quedem en la cafeteria de sempre i t'ho diré- em va dir molt precipitat.
I allí vaig estar esperant-ho cinc minuts, sempre es retardava, vaig estar mirat unes pàgines del llibre, aïllada de tot el que passava al meu voltant, quan de sobte va aparéixer i es va assentar precipitat en la cadira i em va somriure.
Vam parlar sobre els llibres, em preguntà com me n'anava en la meua galeria d'art i li vaig convidar a que vinguera a la meua nova casa, ja que m'havia mudat feia dos setmanes. Llavors el semblant li va canviar i ja no tènia aquell somriure en la cara.Li vaig preguntar què succeïa, em va dir que per això precisament m'havia citat amb tanta urgència, li havien ascendit en el treball, estava molt content i il·lusionat, però havia anar-se'n de la ciutat en tres dies per a mudar-se al seu nou pis en l'altra ciutat i això volia dir que no podríem veure'ns tan sovint en la cafeteria.
Els ulls se'm van omplir de llàgrimes, Erik m'agafe de la mà preocupat, sabia que no me feia cap gràcia aquella idea, ja que no tenia a ningú més que a ell en esta ciutat. Havíem complit els nostres somnis en aquesta ciutat, jo havia muntat la meua galeria d'art i el treballava en l'empresa més important del país com redactor cap.
Al eixir de la cafeteria ens vam fondre en un abraçada, i vam acordar veure'ns en la cafeteria una vegada a la setmana. Tots els dissabtes en la mateixa cafeteria de sempre.
